Sobre filosofies dels trets, accidents i troies.

Tot seguit passem a exposar un tema que apareix arran de veure com diverses dimensions i aspectes de la intimitat de les persones i lògicament meus surten a la llum sense cap mena d´autenticitat, vaja! que en hi ha alguns que porten un " ciegu " que... . La forma d´exposar-ho parteix d´una manera que en diem Contingut Formal Eclèctic: potser tu pots preguntar-me que vull dir i jo et dic que sé el que vull dir i que el que entens des del teu punt en un lloc a l´espai val. Aixà passa en tota mena de composicions textuals. Tantmateix això no vol dir que estiguem d´acord amb el resultat de la visió que poguem tenir ambdós.

(...)
en les sorres del desert de la llunyania...
(...)
Com que darrerament al nostre país s´està posant de moda la filosofia del cartró pedra i alguns parlen barato: que si tomba que si gira, i hem sembla que estem de nou en alguns moments del passat. Algú des d´un altre temps hem diu, per tal de que no hi hagi confusions en l´ús que es fa de la meva existència i del meu ser, qu aquestes persones aclareixin la ment i deixin de buscar la manera de prosperar a costa meva: Algú diu des d´un altre temps " No m´agafarèu " I jo fegeixo:
Sobre filosofies dels trets, accidents i troies:
" El bon caçador "
Una matinada fresca
vaig sortir per anar a caçar.
No trobo erdiu ni guatlla
per a poder-hi tirar.
(tornada)
Si hem tira l´amor
i hem toca.
Si hem toca
bé hem tocarà.
(...)
Pop. Catalana.

I també podem dir amb ola mateixa música:
De Caftor estanjt

Una matinada fresca
vaig sortir a comprar pà.
La fornera hem diu: vesten!
per tu mi no en hi haurà.
Surto al carrer ben desperta
i veig la llum a mig surar.
Camino i el vent hem desvetlla
i trobo un troç de pà.
Com que ara no ting gana
torno llesta a pasejar
i hem trobo una velleta
que demana caritat.
Li dono dos rals de plata
perquè vagi a comprar pà.
Hem diu que vol perdiu o guatlla
jo o sé si podrà menjar.
( música del bon caçador: pop. catalana. )

De totamanera pensem que la història no s´ha acabat. Pósa-li tu la música a la llibertat. Podem canviar la lletra si ens deceb la imposada realitat, i no ens permet la vida.
( principis dekls noranta del segle passat , però situats al 1868)

Podríem afegir:
Y aunque soy pequeñito
y no tengo experiencia
al reino de la ciencia
yo tengo que acceder.
( música d l´Himno de Riego )

I podria afegir més:

Ahora mismo no sé a donde has huido

Quizás mañana sea tarde
Quizás nunca sea mañana
Siempre como hoy
puedes cumplir
más lunas y más soles
en la esperanza terrestre.

Desde más allà de las estrellas
te veo cansado,
con los tuys a cuestas
Más allà del sol, nuestro privilegio
veo tus hojos al atardecer
sin cielo
sin sol
ni montañas en el horizonte.

Todo está allí presente:
nuestra esperanza
en los hojos cristalinos
a los que enseñaste a mirar.

I cuando pienso en esto
i en tu hermano el tiempo
se derrumban todas las murallas
que intentan crear entre tu i yo.

Veo tu pelo blanco
de tanto sobrevivir.
Vo las heridas
sin cicatrices.
Todo està allí presente
en el silencio de la oscuridad
mientras te descompones
Todo está aquí
en mi pulso severo
que enseñaste a hacer.

Y cuando pienso esto
y en tu hermano el tiempo
se derrumban todas las murallas
que intentan crear entre tu y yo.
1993.

Algú continúa des d´un altre temps:

" De las Princesas de Oriente: què podríamos decir ?
Tus silencios eternos, en nuestras últimas conversaciones, en las ruinas d los Franciscanos me hacen recordar que aún sigues atravesando el tiempo y mutando en el espacio, aúnque estoy esparcido en las losas del olvido. La Princesa cautiva grita al amanecer y exige la sabngre de otro tiempo. Los y las cobardes buscan siempre el atajo donde yacen nuestros cuerpos, perdidos en las batallas impuestasd pior la serpiente de ese dios que se inventó el bién y el mal, tu cuerpo i mi cuerpo. Qué jodido età ese Jeová! La princesa cautiva enviudó a los meses de nacer.

Algú continúa de d´un altre temps:

Smpre t´esperaré
al cafè del Boulevard Poissonier
on no passa el temps
on les esperances
resten amatents
per< assolir
albades
que descobreixin
en les nostres mans
el somni
d´una utopia no escrita.
(2002)

Finalment i sense anar més lluny:
L´altre dia. tot passejant vaig seure en un banc. De sobte passa un paquistani i m´ofereix, aparent i paradoxalment, una rosa. I li dic que no tinc ni un euro, però com que les roses són maques i en vull una. L´home es queda parat i regategem sobre el tenir i el no tenir. De obte en treu una i me la dona tot exclamant que li a dit Alà. Li contesto que segurament Jesua i Mahoma estàn prenet alguna cosa junts al cel.