Relat del juny del 2007

Ja fa molt de temps, en un altre temps. Temps a venir s´haurà desvetllat el somni.
La cadenciosa pluja fina d´un dia qualsevol esdevingué la raó per la qual va disposarse a passejar pel parc un cop va saber que el seu amic s´havia suicidat tot llençant-se pel terrat, estava trist, però s´adonà que la gelosia havia estat més forta que la vida. Llavors travessà la porta i continuà pel passaig Lluís Companys per tal d´acabar agafant el metro i anar a casa. Al vespre, cada de tant en tant tenia somnis terribles: avui la veu damunt del pupitre estirada amb les cames alçades i tot un grup de soldats francesos que la van penetrant un darrera l´altre. Ell resta resguardat per un carruatge que no entén per què està allí. Al capdamunt de l´edifici del davant hi ha apostat un grup de soldats que van mirant la possibilitat de tenir el camp en condicions per abatre`l. Tantmateix ell aprofita la circumstància per anar tirant. I un cos darrera l´altre rodola pel taulat per anar a parar al vuit i al carrer: una sèrie de cossos resta desperdigat per aquí i per allà i les copaltes i els blancs i blaus amb els correatges dels uniformes fan un espectacle fins i tot estètic encatifant el terra.
Després s´adona que des del taulat ningú esguarda la possibilitat de poder acabar amb ell. Llavors gira cua i va resseguint la voravia fins anar-la a trobar. Ella li diu plorant que quina ha estat la raó per la qual a trigat tant i que ja no en vol saber res d´ell. I tanquil.lament li contesta que no es preocupi, tot recordant-li que encara no han acabat de marxa de la ciutat i que vindrà una altra guerra aviat com si Sísif tornés de nou a deixar anar el rocam de dalt de la muntanya.
Passen els anys i de nou la troba i ella li diu que no vol tenir res a veure amb la seva sort. I tot confiant amb ell mateix li contesta que no es preocupi perquè ara tot és diferent i definitiu amb els francesos. I després d´un silenci sense fi el Ton l´abraça i la besa llargament. Els seus cossos s´atrauen inseparables com si el temps no els pogués allunyar a l´un de l´altre. Ella s´estira descobrint el seu cony tan delicat i el parrusset de sempre. Definitivament l´abraça i li demana temps per acabar d´obrir-la. El fluxe d´ella flueix àvit del seu cau i ell en adonar-se es gira i li va llepant d´ull del cul. I sense que calgui ficar-li la llengua ella inicia una escorreguda. Finalment es fonen l´un amb l´altre mentre ella no para de demanar-li més i més.
Un cop han acabat algú truca a la porta i ell agafa un got de vidre i el trenca i es dirigeix a la porta, l´obre i reconeix a un d´aquells que el torturaren en la contesa passada. Llavors li passa el got de vidre trencat pel coll i el soldat cau en rodó al terra al poc.
Es despertà, va mirar l´hora i s´arreglà pertal d´anr a esmorçar i llegir el diari.
( 3-2-1795 La guerra Gran i 13-6-1811 la guerra del Francès )

Valèrie Tasso

És curiós. Fins fa poc no havia llegit res de Tasso i resulta que les seves novel.les " Diario de una ninfómana" i " París la nuit " tenen un estil força interessant en la manera d´exposar el tema amb el qual hem sembla coincidir, sobretot en l´estructura del relat. El tema... vet aquí una de les històries que es centren en la típica problemàtica del desamor amb el que en diríem maltractaments psicològics d´un home envers una dona i totes les peripècies explicades amb un to força sofisticat. Aquestes històries que poden semblar versemblants mantenen la dinàmica de realitat imaginació.

El tercer treball de Tasso " El otro lado del sexo " podem parlar d´un treball de recopilació, tractament i fins i tot d´assaig sobre el domini de l´home per part de la dona: en els primers capítols com " Mis relaciones con una dómina..." " El dia que compré un esclavo " s´acaba parlant : " Aquí se sigue controlando el deseo de la gente desde otro enfoque " Després i en aquesta línia passa a parlar de la societat secreta de les Tigreses Blanques i la relació que mantenen amb el que defineix com a Dragons Verds i el Dragó de Jade tot dstacant la importància de la felació. Finalment, dsprés de parlar d´alguns aspectes de les minories eròtiques com el voierisme, enfoca el paper de la prostitució com una enfermeria sexual i el seu paper en la nostra societat.

Valèrrie Tasso ha fet un postgrau en sexologia a la Universitat d´Alcalá de Henares i una mostra clara podríem dir que és el seu tercer treball.

Per més informació podèu consultar http://www.valerietasso.com/