dimarts, 2 de novembre del 2010

Relat del mes de novembre.

- Mai que et demani res tu fes veure que no pots. Li diu ell.
- Què
- Per què no hem fas un petó ?
- Què ?
- Muà... muà... muà intencionats. Fiat-t´en. Res Una cosa es fer-los, tirar-los amb la mà o com faig jo beso els dits els poso a la mà i els bufo. Gràcies a tu.
- Gracies a mi ? per què ? Avui estàs d´unes raritats...
- No et pensis !
- Es que no t´entenc
- Després del petó que m´has fet amb el pintallavis...Semblava el Dràcula.
- Vaja. Tu sempre igual.
- Avans ens fèiem petons d´aquells tan recargolats que jo ja no sabia on tenia la llengua. I ara de no sé què.
- Avans no teníem tanta intimitat com ara.
Un silenci els abraçà mentre passejaven.
- Què tens aquí ?
- On ?
- A la cara. Li deixà nar un petó a la galta seguit d´altres cap al coll.
Ella satisfeta l´interrogà amb aquell " on anem ? "
- Per aquí. Exclamà ell tot fent-li una pessigada al cull
- Que ens veuràn. Replicà ella.
- La esquisogènesi... no sé si dóna plaer.
- Mira... que tu avui...
- Mira tot mirant com dius. Digué ell senyalant una placa d´un carrer.
- Carrer dels petons. Quin carreró... I aquí volies portar-me ?
- Mira, tot mirant com tu dius. Li digué senyalant al nen.
- Síii... el meu nen. El nen que no fa petons.
- On vas ! què vols que faci tan petit.
- El meu nen... El meu petites. Repetia ella somrient.
- Aquesta nit...
- Però no facis soroll que sempre el despertes.
El nen encara no fèia petons, però somreia molt, sempre que ella li dirigia paraules amainen-lo. Ella es lamentava de que amb la de petons que li feia el nen no s´atançava per besar-la i alguna llàgrima li redolava per la cara a l´espera ansiosa de que es fes més gran. Ell sabia que feia eons ella havia estat la deesa que creà els petons: l´impuls, la sensació d´expresar-ho tot i l´acte en sí del petó. Ella habia estat una gran creadora i els va crear de tal manera que cadascún dels petons fos diferent i lliure, fins i tot els dels traidors. Ara han passat eons.
Al carrer dels petons estigueren una bona estona recordant amb una erecció d´ell fins que el nen es va posar a plorar. Ella continua essent una deesa.

Sobre fetitxisme.







" Eros no és cosa mía, pertenece ala humanidad entera "



" Sesión doble " Casa Zabala ( Cuenca )






L´erotisme és quelcom molt subgectiu, tan subgectiu com donar un petó. A voltes l´erotisme s´accenta pel record d´experiències pasades immediates en la perspectiva de satisfer-lo i ens movem vers icones en homes i/o dones que ens recorden aquesta satisfacció. Aquest subgectivisme, però, traspassa la icona personal i es mou, en el terrenys de l´apreciació subgectiva, vers d´altres camins.



Així en el cuadre de Carlos sSaura " Así era ella " de la col.lecció " La vuelta a Eros en 35 dibujos " ens mostra un clar exemple de com la posició i el color juguen un paper còmplice que s´escapa del dejà vue de les majas de Goya del qual parteix, tot anant més lluny en la fascinació seductora fins arribar a la vora del fetitxisme.



Si mirem el Diccionari de la Llengua Catalana ens trobem una accepció que està lluny de la realitat: PSIQ Manifestació o comportament sexual resultat d´una fixació generalment d´impresions infantils que consisteix en contemplar o manipular un obgecte o una part del cos determinats per despertar lç´apetència sexual o arribar fins i tot a l´orgasme. A qui ha escrit això li recomanem mirar dèu pel.lícules eròtiques i una regressió psicològica a diverses edats de la seva vida. Aquest autor trobarà que les seves icones eròtiques han variat durant els anys i que les tetes de monges despullades per les que es deleia en la seva infantesa han perdut tota l´atracció que li produien. Ara potser li agradaria veure, per exemple, aquella pel.lícula de monges joves i pitragudes que porten un tall a l´hàbit des del coll fins abaix i que es descabelles possessives quan els hi cau la cofia saccejades pel cos d´un donzell, sorprès, perdut en un convent. Millor ens quedem amb l´accepció de Pompeu Fabra al Diccionari General de la Llengua Catalana: m. Culte dels fetitxes.



Realment hi ha fetitxes, però el concepte s´ha vulgaritzt molt. A vegades hem regalat roba íntima. En certa ocasió podem regalar una corbata fosca que caigui fins al melic d´una dona jove amb una mica de borrissol fins la figa, ens agraden els botins amb taló, el cuir cenyit, etc... L´esbeltesa d´un cos accentuada per la roba o els complements no és fetitxisme. Un fetitxe ha estat sempre un obgecte: una ampolla de Coca Cola. o com diu Pompeu Fabra en una altra accepció: Fig.: Admiració cega per una persona. com per exxemple les insinuacions de Sharon Stone en algnes pel.lícules avans de la darrera estètica que l´ha relegada de les pantalles. Els fetitxes també es poden trobar en segons quins moviments i en segons quines icones masculines i femenines, on les modes juguen un paper important, entesos com a mercaderies.



Carlos Saura: " Así era ella "



The new erotic photography: Richard Ken. Tasschen 2006



The new erotic photography: Didier Carré. Taschen 2006.

diumenge, 28 de febrer del 2010

Arran de Sant Valentí.


En les tardes calmoses d´hivern i mentre el dia es va allargant resto silenciós a l´hora baixa en la recerca d´una pau assolible. Algún que altra dia m´assalta M i la tremenda felicitat que sento al seu costat. També recordo els bons temps amb M d CR, MD i L. L´enyorança m´amara en alguns moments i encara tins el neguit eròtic en recordar, sobretot, a L. Però amb M soc feliç.

En aquestes tardes calmoses miro per la finestra els arbres de davant de casa i com aquests dies el ven bat el seu fullam inquietament. La tranquil.litat i la pau s´apodera de mi. I recordo les batusses amoroses amb M i el seu somriure tan especial que sempre té per mi.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Relat del mes de gener.

Miro per la finestra i és fosc, és negra nit, però no fa pas gaire fred i penso en tu i et veig amb el somriure de sempre, aquest somriure que m´emociona tant.
Miro el rellotge. Són les sis de la matinada. Intento dormir de nou però no puc. Torno a obrir els ulls i m´adono de que no tinc son.
Torno a mirar per la finestra i torno a recordar el teu somriure que com un raig de llum m´inunda.
Sona el telefon. Son les sis i una mica més. Ets tu amb la teva veu dolça i hem dius que has trencat aigües. L´amic de Rubí s´ha llebat per portar-te a l´hospital amb cotxe, nosaltres hem quedat allí. Quan arribes et veig diferent, una mica de tot i el cos una mica encongit pels primers dolors. En sortir d´urgències per anar a la sala de parts la teva cara encara està més greu. Ens mirem, però el dolort no et permet aguantar la mirada i no ens diem res. La teva mare et segueix.
Passa el temps. La sala d´espera és un no parar de gent amunt i avall. Les hores cadents es van succeint mentre llegeixo tots els diaris del dia que trobo al quiosc del davant. I finalment surt la teva mare i després pel passadis vens en el llit aixecant la mà, saludant-me, i el Daniel damunt teu que no para de plorar. La joia es traspua pels teus ulls, tot el teu cos és un bibrar d´alegria com tantes tardes que hem estat junts envolcallats pel plaer que ens donem. Llavors et dic que seràs una gran mare i ell es va calmant damunt téu un cop et va reconeixent.
La teva mare i jo anem a dinar. Tu i el Daniel us quedèu a l´habitació. Mentre dinem, la teva mare m´explica el fart de plorar de dolor que t´has fet avans no t´han posat l´epidural. Després el part ha anat bé, tot seguint les instruccions de la comadrona amb les respiracions i les forces que havies de fer mentre, primer sortia el cap i ella et deçava la mà dreta al cony dilatat perquè notessis com ell anava naixent. Al final ha sortit i ràpidament ha adquirit el color natural de la pell mentre el netejaven. A vegades he pensat que la teva mare petarà d´emoció.
En arribar a l´habitació ens trobem el Daniel adormit damunt del teu llit i tu dreta, ensimismada, mirant-lo. Dèu fer estona que estàs així perque restes immòbil i fins i tot sense advertir la nostra presència. Tu i el teu fill amb un llaç d´emocions indestructible, un llaç d´emocions que s´endinça en aquesta condició natural, animal que som, tot generant una força que va més enllà de qualsevol raó.
- El meu petit..! El meu petit..! Exclames emocionada i plorant mentre l´abraces amb la mirada.
Passa un dia i encara no t´ha pujat la llet. De sobte tens una febrada que et posa a quaranta. Les enfermeres s´alarmen, el metge es posa greu i tu els hi dius que és la pujada de la llet. Ells no paren de fer-te exploracions i probes per no trobar res. Després una bona tanda d´antibiòtics inútil.
Quan comences a donar de mamar, la febre desapareix absolutament. Ets feliç amb ell, mentre jo hem vaig menjant els bombons i us miro i tu hem mires amb el teu somriure, com un raig de llum que m´inunda.

Ensenyant poca cosa.











Passejant pel mercat del llibre vell del mercat de Sant Antoni vaig topar amb aquest llibre que avui us presento. "The new erotic photographi " és una miscel.lània de diversos autors i llurs creacions en el terreny de la fotografia. A mi la portada hem va " xocar ". De totamanera és del tot prou eloqüent i suggerent amb all`de que és més exitant amagar que no les expresions explícites de segons quina fotografia eròtica. Dels diversos autors hem sel.leccionat a tres que compleixen aquest darrer requisit i que amb certa mesura poden complir amb el fet d´amagar suggerentment.




La primera és de Bob Carlos Clarke i podem veure que els cossos vestits destil.len una alta carga eròtica amb els gests. La segona és d´Ed Fox i es mostra una composició on les cames prenen protagonisme tot vestint el cos. I la tercera és de Vastimil Kula de qui ens férem ressò en aquest bloc en una altra entrada d´invitats/ades del 26 de novembre del 2007.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Poemes del Jardi ( 2004 )

Ahir ens varem oblidar
del futur.
Ahir ens adormirem
desitjant.
Mil serps dòcils
buscaven el record
de les runes abandonades.
Mil serps dòcils
esperaven el temps
dels nostres estimballs.
Mil serps dòcils
volien el paradís.
Mil serps dòcils.

Poemes del Jardi ( 2004 )

En les nostres nits,
inundats d´enyor
pels nostres somnis
i els nostres gests,
ens envaeix l´ansietat
del nostre desig.
En les nostres nits
restem en un món silent
i oblidem l´encanteri
que anem fent.