dimarts, 2 de novembre del 2010

Sobre fetitxisme.







" Eros no és cosa mía, pertenece ala humanidad entera "



" Sesión doble " Casa Zabala ( Cuenca )






L´erotisme és quelcom molt subgectiu, tan subgectiu com donar un petó. A voltes l´erotisme s´accenta pel record d´experiències pasades immediates en la perspectiva de satisfer-lo i ens movem vers icones en homes i/o dones que ens recorden aquesta satisfacció. Aquest subgectivisme, però, traspassa la icona personal i es mou, en el terrenys de l´apreciació subgectiva, vers d´altres camins.



Així en el cuadre de Carlos sSaura " Así era ella " de la col.lecció " La vuelta a Eros en 35 dibujos " ens mostra un clar exemple de com la posició i el color juguen un paper còmplice que s´escapa del dejà vue de les majas de Goya del qual parteix, tot anant més lluny en la fascinació seductora fins arribar a la vora del fetitxisme.



Si mirem el Diccionari de la Llengua Catalana ens trobem una accepció que està lluny de la realitat: PSIQ Manifestació o comportament sexual resultat d´una fixació generalment d´impresions infantils que consisteix en contemplar o manipular un obgecte o una part del cos determinats per despertar lç´apetència sexual o arribar fins i tot a l´orgasme. A qui ha escrit això li recomanem mirar dèu pel.lícules eròtiques i una regressió psicològica a diverses edats de la seva vida. Aquest autor trobarà que les seves icones eròtiques han variat durant els anys i que les tetes de monges despullades per les que es deleia en la seva infantesa han perdut tota l´atracció que li produien. Ara potser li agradaria veure, per exemple, aquella pel.lícula de monges joves i pitragudes que porten un tall a l´hàbit des del coll fins abaix i que es descabelles possessives quan els hi cau la cofia saccejades pel cos d´un donzell, sorprès, perdut en un convent. Millor ens quedem amb l´accepció de Pompeu Fabra al Diccionari General de la Llengua Catalana: m. Culte dels fetitxes.



Realment hi ha fetitxes, però el concepte s´ha vulgaritzt molt. A vegades hem regalat roba íntima. En certa ocasió podem regalar una corbata fosca que caigui fins al melic d´una dona jove amb una mica de borrissol fins la figa, ens agraden els botins amb taló, el cuir cenyit, etc... L´esbeltesa d´un cos accentuada per la roba o els complements no és fetitxisme. Un fetitxe ha estat sempre un obgecte: una ampolla de Coca Cola. o com diu Pompeu Fabra en una altra accepció: Fig.: Admiració cega per una persona. com per exxemple les insinuacions de Sharon Stone en algnes pel.lícules avans de la darrera estètica que l´ha relegada de les pantalles. Els fetitxes també es poden trobar en segons quins moviments i en segons quines icones masculines i femenines, on les modes juguen un paper important, entesos com a mercaderies.



Carlos Saura: " Así era ella "



The new erotic photography: Richard Ken. Tasschen 2006



The new erotic photography: Didier Carré. Taschen 2006.