Relat del setembre.

( Aquest relat fou escrit el novembre desembre del 2007 )

Allà dalt, més aprop de les estrelles, el foc li escalfava massa la cara i les mans. Es va alçar per sortir a fora. La claror de la lluna feia brillar les primeres neus. El cel plè d´estels presagiava una nit tranquil.la. Si el primer esglai en sortir el va fer pensar en tornar a entrar, algunes passes més enllà de la porta el menaven fins aprop de l´aigua quita de l´estany proper. Les pedres de la tartera de més avall retallaven la claror de la nit amb una lluna que si no era plena poc li faltava. I va recordar la seva trucada i el seu cos. L´estany restava quiet i, ara, les granotes no reaucaven com en d´altres moments de l´any. El pastor que sobintejava el refugi havia abandonat les terres altes. El silenci ho inundava tot.
Ella li havia dit que acabaria per deixar la ciutat i li sobrevingué un somriure: les batusses de la feina i l´activisme social.