Relat de l´abril del 2007

Un Capvespre, tot recordant la Teresa.

- La pots comprar als baixos. Va dir ella.
El seu to de veu de sempre, com si hagués acabat de menjar xocolata, pensant tristoiament hem va commoure. I quan marxava per la porta hem va mirra per darrera vegada. Si vaig comprra la cartera als vbaixox i m´ha durat tota la meva vida laboral.
Mai no havia vist tant sacrifici i me la imaginava... No sé. Com deuria ficar-se al llit amb el seu novio ? Aquell novio perdut a la guerra, en una altra guerra, en la seva guerra. No plorava mai però me la imaginava. Després el Socors Roig va acabar amb ella: sempre recollint diners pels familiars dels empresonats o dels afusellats la varen portar definitivament a la clandestinitat. Un pacte entre el règim i ella mitjançant un advocat. Llavors va fer d´amainadera i recordava el seu ofici al costat del Trueta mentre un rosari de bombes queien damunt de Barcelona.
Prego pels càntics més exhuberants i ara sento " en que estrella estarás ". Prego pels càntics més exhuberants per ella: com si tota la juventut que va perdre el seu novio amb untret, ara, ell, visqués. I algí hem diu: sí el Julián,. Li vaig dir passejant per la platja del Poblenou que marxés a l´esterior perquèr no li pasés el que li va passar al Joan: va marxar i la platja del BOgatell sembñava enfonsar-se per la tormenta. Callàvem: "i si ens descuidem amb al Pere..." Hem diu tot mirant l´horitzó.
Quines batalles! Pensava mentre veia com la pluja descendia damunt de Barcelona i hem mullava del Collcerola estant. Vaig agafar el tranvia per baixar a la ciutat i anar a casa de l´Ana per abarçar-la de genolls mentre li veia l´esquena i el cul amb les cuixes separades com sempre, tot ficant-li la màa la figa i ella retirava el cap cap endarrera perquè li petonegés el coll. Llavors es va posar de quatre potes demanant-me que se la fiqués. Els llavis interns se li replegaven quan li entrava i li cedien quan li sortia. I girant el cap hem va demanar que s´ho fés més fort: Sí, Sí...Así. La seva llomada s´arquejava i es baixava com si busqués la manera de que li arribés ben al fons. Al mirall que tenia a l´habitació li veia les tetes com li ballaven.
- Hazlo fuera. Hem va dir.
Ja feia dies que, no sé que què, hem treia el preservatiu i aquell dia semblava... No sé.
- ¿ Entonces...? ¿ Por qué me quitas el preservativo ? Li vaig preguntyar des´prés.