Relat del maig del 2007

L´esguard de Liau a Crujë.

Ja s´havia post el sol i al camp no hi havia res a fer. Després d´estar tot el dia treballant amb la maquinària no tenia ganes d´agafer la motocicleta i li vaig dir a la Liau que hem portés. Els companys es perdien amb les cerveses i ella hem va dir que l´agafés fort. Després d´una estona de marxa s´aturà i en reclinà contra mi.
Lentament li vaig començar a acaronar les tetes, unes tetes petites, aquelles tetes que tot eren mugrons. Ella estava immòbil mirant el cel i els meus dits descendiren fins la panxa i després fins la xona humida. De sobte s´alçà, m´agafà de la mà i correguérem fins la casa de la cantonada. Un cop a dins ella es despullava lentament i jo feia el mateix mentre hem posava el seu penjoll al coll dient-me que així tindria la seva energia. Al temps li vaig posar el meu. Físicament no era res però a vegades quan hem mirava amb aquell silenci... i la dança li havia donat una flexibilitat que li pronunciava la seva cintura estreta amb els amples malucs que contrastaven amb la seva esquena.
De sobte algú cridà per la finestra i nosaltres ens tornàrem a vestir i sortírem: al final paràvem al magatzem per comprar sopar.
- Anem a casa teva ?
Però ella hem va contestar que estava la seva germana i tornàrem a aquella casa de nou tot repetint la mateixa cerimònia. Ara ningú ens molestava.
Les seves exclamacions se succeïen a cadascuna de les meves embranzides amb els dits fins que li vaig entrar suaument i ella exclamà llargament. Els seus pits es commovien acompassats i la seva figa, empesa pel seu baix ventre perseguia la meva polla. De cop vaig decidir escórer-me i ens escorreguérem.
Ella s´adormí.
On ets Liau ?

Una mena de nus

Les pastores al bany imploren a Krishna que els hi torni els vestits ( Temple d´Ettumânûr, Kerala )

Wilhel Reich

Avui volem parlar d´una d´aquelles poersonalitats que s´acostaren a la sexualitat des d´una perspectiva social. Wilhelm Reich ( podeu buscar a Google, per exemple, les innombrables pàgines i seguidors), des de ben jovenet lluità a les files d´un Partit Comunista d´Alemanya que encara no estava sota el poder stalinista. Des d´allí promogué moltes iniciatives a favor de la sexualitat dels joves: per exemple els primers centres de planificació familiar del món, hostatgeries perquè els fills i filles dels treballadors poguessin trenir relacions sexuals i així evitar els onerosos hotels. Un dels llibres més interessants d´aquest home fou " La revolución sexual de los jóvenes ". Amb la pujada del poder nazi a Alemanya emigrà als Estats Units continuant la seva tasca. Als EUA va escriure " La función del orgasmo " on es desarrollen molts dels principis científics que després s´han corroborat i a més parla de la mania de Hitler sobre la raça.
Amb el temps desenvolupà un artilugi per tal de fer possible l´orgasme a les persones amb dificultats ( una versió a la americana són les cabines dels sex-shop). Amb la mesura que avançà en edad va tenir problemes amb la justícia puritana i finalment, diuen males llengües, perdé l´equilibri mental.
Actualment Wilhelm Reichi podria semblar desfassat però s´ha de dir que moltes de les seves teories encara estàn vigents. Valdría la pena rellegir a aquest autor de molts més llibres dels que hem citat amb els ulls de l´actualitat materialista.