L´esguard de Liau a Crujë.
Ja s´havia post el sol i al camp no hi havia res a fer. Després d´estar tot el dia treballant amb la maquinària no tenia ganes d´agafer la motocicleta i li vaig dir a la Liau que hem portés. Els companys es perdien amb les cerveses i ella hem va dir que l´agafés fort. Després d´una estona de marxa s´aturà i en reclinà contra mi.
Lentament li vaig començar a acaronar les tetes, unes tetes petites, aquelles tetes que tot eren mugrons. Ella estava immòbil mirant el cel i els meus dits descendiren fins la panxa i després fins la xona humida. De sobte s´alçà, m´agafà de la mà i correguérem fins la casa de la cantonada. Un cop a dins ella es despullava lentament i jo feia el mateix mentre hem posava el seu penjoll al coll dient-me que així tindria la seva energia. Al temps li vaig posar el meu. Físicament no era res però a vegades quan hem mirava amb aquell silenci... i la dança li havia donat una flexibilitat que li pronunciava la seva cintura estreta amb els amples malucs que contrastaven amb la seva esquena.
De sobte algú cridà per la finestra i nosaltres ens tornàrem a vestir i sortírem: al final paràvem al magatzem per comprar sopar.
- Anem a casa teva ?
Però ella hem va contestar que estava la seva germana i tornàrem a aquella casa de nou tot repetint la mateixa cerimònia. Ara ningú ens molestava.
Les seves exclamacions se succeïen a cadascuna de les meves embranzides amb els dits fins que li vaig entrar suaument i ella exclamà llargament. Els seus pits es commovien acompassats i la seva figa, empesa pel seu baix ventre perseguia la meva polla. De cop vaig decidir escórer-me i ens escorreguérem.
Ella s´adormí.
On ets Liau ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada