Degut a l ressò d´aqest poema a d´altres blocs i publicat per nosaltres a www.sexe.cat el passem a reproduir en aquest apartat d´esperit:
Puc escriure els versos més alegres avui.
Escriure, per exemple, que m´estimes
i que la lluna encara no esvaïda,
juntamenmt amb els estels invisibles
ens fan senyes de complicitat
al cel
d´una esperança trobada en un somni.
Puc escriure els versos més alegres avui
Escrtiure, per exemple, que tanco els ulls
i recordo les valls fèrtils de plaer,
jyntament amb els prominents munts de més enllà
esquitxats en les nostres llargues nits
a la terra
de tots els somnis desperts de l´ànima.
diumenge, 20 de juliol del 2008
dimecres, 16 de juliol del 2008
Relat del mes de juliol.
A vegades les coses se succeeixen lentament. En el què fer de cada dia ella s´alça i emprèn el camí d´una nova jornada en la perspectiva d´una nova aventura per tal de veure si pot trobar la solució a les condicions imposades debellantubi. A la feina solament un obgectiu, un obgectiu ajornat que li impedeix escoltar. I solament segueix el seu camí vers quelcom que fins i tot ignora.
Després d´una jornada esgotadora es planteja si pot, encara, atendre a la seva parella que també resta esgotada en el què fer de cada dia. Llavors, tot despullant-se de tot, s´atança a ell per demanar-li una nova frontera entre l´avui i el demà.
Van passant els dies i tot resta igual. Ella ha d´anar ignorant tot allò que li van dient, com si fos absent de la quotidianeitat amb el seu cadent obgectiu.
Un altre dia, una nova albada li anuncia que ha de perseverar en el què fer de cada dia i continua amb les seves passes, una darrera l´altra, vers el treball sense oblidar el seu obgectiu. I tantmateix, absent del seu obgectiu, esguarda els paisatges d´aquesta Barcelona per cadascún dels carrers pels que passa. Les botigues vanb obrint una darrera l´altra, els botiguers pugen les persianes amb aquella cadenciosa parsimònia de sempre. El tràfic s´accentúa per moments amb un ingent brogit que va en augment tot accelerant el pas dels vianants a aquestes hores del matí. Ningú s´adona del brogit però tothom persevera.
El campanar d´una església propera va tocant les hores que li anuncien que fa tart, tot endrapant un croisant a cprre cuita avans d´entrar a l´oficina.
- Arribes tart. Exclama el noi de missatgeria que surt amb un paquest sota el braç.
- Ja ho sé. Exclama ella.
Més tart el cap del departament la crida per tal d´encarregar-li les trameses de correspondència que ha de fer.
- Ben mirat vostè podria encarregar-se de la correspondència sense que jo li digués res. Li diu tot repassant-la de dalt a baix lucsuriosament.
- Així que jo mateixa, Oi ? Seguint les normes de sempre, no ?
- Si.
Quan la jornada toca a la seva fi recull la taula i es disposa a reemprendre el camí, cadenciosament cap a casa. Ara tot resta més tranquil, el brogit del carrer és més latent i sembla que els vianants van més tranquils cap a casa o a prendre una cervesa amb els amics.
Ella ha quedat amb la seva parella al lloc de sempre i es dirigeix tot creuant els carrers lentament.
- Menys mal que avui ets puntual. Li diu ell.
- He fet el que he pogut. HI havia molta feina.
Després ell li ensenya unes piules i borratxos que ha comprat per a fer-los petar després de sopar. Els sons dels coets i petardos en augment omplen el parc de la típica fumarada polvorenta que no els impedeix donar-se la mà i deambular per entre els esclats del seu voltant. Més tart a casa es clouen amb el desig i plaer per assaborir el gaudi.
Després d´una jornada esgotadora es planteja si pot, encara, atendre a la seva parella que també resta esgotada en el què fer de cada dia. Llavors, tot despullant-se de tot, s´atança a ell per demanar-li una nova frontera entre l´avui i el demà.
Van passant els dies i tot resta igual. Ella ha d´anar ignorant tot allò que li van dient, com si fos absent de la quotidianeitat amb el seu cadent obgectiu.
Un altre dia, una nova albada li anuncia que ha de perseverar en el què fer de cada dia i continua amb les seves passes, una darrera l´altra, vers el treball sense oblidar el seu obgectiu. I tantmateix, absent del seu obgectiu, esguarda els paisatges d´aquesta Barcelona per cadascún dels carrers pels que passa. Les botigues vanb obrint una darrera l´altra, els botiguers pugen les persianes amb aquella cadenciosa parsimònia de sempre. El tràfic s´accentúa per moments amb un ingent brogit que va en augment tot accelerant el pas dels vianants a aquestes hores del matí. Ningú s´adona del brogit però tothom persevera.
El campanar d´una església propera va tocant les hores que li anuncien que fa tart, tot endrapant un croisant a cprre cuita avans d´entrar a l´oficina.
- Arribes tart. Exclama el noi de missatgeria que surt amb un paquest sota el braç.
- Ja ho sé. Exclama ella.
Més tart el cap del departament la crida per tal d´encarregar-li les trameses de correspondència que ha de fer.
- Ben mirat vostè podria encarregar-se de la correspondència sense que jo li digués res. Li diu tot repassant-la de dalt a baix lucsuriosament.
- Així que jo mateixa, Oi ? Seguint les normes de sempre, no ?
- Si.
Quan la jornada toca a la seva fi recull la taula i es disposa a reemprendre el camí, cadenciosament cap a casa. Ara tot resta més tranquil, el brogit del carrer és més latent i sembla que els vianants van més tranquils cap a casa o a prendre una cervesa amb els amics.
Ella ha quedat amb la seva parella al lloc de sempre i es dirigeix tot creuant els carrers lentament.
- Menys mal que avui ets puntual. Li diu ell.
- He fet el que he pogut. HI havia molta feina.
Després ell li ensenya unes piules i borratxos que ha comprat per a fer-los petar després de sopar. Els sons dels coets i petardos en augment omplen el parc de la típica fumarada polvorenta que no els impedeix donar-se la mà i deambular per entre els esclats del seu voltant. Més tart a casa es clouen amb el desig i plaer per assaborir el gaudi.
KISS comix
En aquesta ocasió invitem a la revista KISS comix en el seu número 201, especial d´estiu. Probablement aquesta revista representa una de les més interessants de la premsa eròtica en còmix que coneixem, apart d´altres que segueixen plenament l´estil manga. En aquest sentit ja fa anys que a KISS es tracta un títol de manga que avans era en colors, però que no han perdut el seu estil d´inocència sexual en l´àmbit de la infidelitat. Altrament els diferents estils dels diferents dibuixants abunden en les mil i una situacions d´encontres sexuals provocats per una picaresca que desperta el " morbo " psicològic dels lectors.
En aquest número al qual ens referim volem destacar la història " Cercanías. ¿ No te jode ? d´Atilio degut a un disseny en colors voluptuós i la trama que es relata sobre la soletat i la necessitat de ser estimats en el context sexual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
