Relat del mes de novembre.

- Mai que et demani res tu fes veure que no pots. Li diu ell.
- Què
- Per què no hem fas un petó ?
- Què ?
- Muà... muà... muà intencionats. Fiat-t´en. Res Una cosa es fer-los, tirar-los amb la mà o com faig jo beso els dits els poso a la mà i els bufo. Gràcies a tu.
- Gracies a mi ? per què ? Avui estàs d´unes raritats...
- No et pensis !
- Es que no t´entenc
- Després del petó que m´has fet amb el pintallavis...Semblava el Dràcula.
- Vaja. Tu sempre igual.
- Avans ens fèiem petons d´aquells tan recargolats que jo ja no sabia on tenia la llengua. I ara de no sé què.
- Avans no teníem tanta intimitat com ara.
Un silenci els abraçà mentre passejaven.
- Què tens aquí ?
- On ?
- A la cara. Li deixà nar un petó a la galta seguit d´altres cap al coll.
Ella satisfeta l´interrogà amb aquell " on anem ? "
- Per aquí. Exclamà ell tot fent-li una pessigada al cull
- Que ens veuràn. Replicà ella.
- La esquisogènesi... no sé si dóna plaer.
- Mira... que tu avui...
- Mira tot mirant com dius. Digué ell senyalant una placa d´un carrer.
- Carrer dels petons. Quin carreró... I aquí volies portar-me ?
- Mira, tot mirant com tu dius. Li digué senyalant al nen.
- Síii... el meu nen. El nen que no fa petons.
- On vas ! què vols que faci tan petit.
- El meu nen... El meu petites. Repetia ella somrient.
- Aquesta nit...
- Però no facis soroll que sempre el despertes.
El nen encara no fèia petons, però somreia molt, sempre que ella li dirigia paraules amainen-lo. Ella es lamentava de que amb la de petons que li feia el nen no s´atançava per besar-la i alguna llàgrima li redolava per la cara a l´espera ansiosa de que es fes més gran. Ell sabia que feia eons ella havia estat la deesa que creà els petons: l´impuls, la sensació d´expresar-ho tot i l´acte en sí del petó. Ella habia estat una gran creadora i els va crear de tal manera que cadascún dels petons fos diferent i lliure, fins i tot els dels traidors. Ara han passat eons.
Al carrer dels petons estigueren una bona estona recordant amb una erecció d´ell fins que el nen es va posar a plorar. Ella continua essent una deesa.

Sobre fetitxisme.

" Eros no és cosa mía, pertenece ala humanidad entera "

" Sesión doble " Casa Zabala ( Cuenca )

L´erotisme és quelcom molt subgectiu, tan subgectiu com donar un petó. A voltes l´erotisme s´accenta pel record d´experiències pasades immediates en la perspectiva de satisfer-lo i ens movem vers icones en homes i/o dones que ens recorden aquesta satisfacció. Aquest subgectivisme, però, traspassa la icona personal i es mou, en el terrenys de l´apreciació subgectiva, vers d´altres camins.

Així en el cuadre de Carlos sSaura " Así era ella " de la col.lecció " La vuelta a Eros en 35 dibujos " ens mostra un clar exemple de com la posició i el color juguen un paper còmplice que s´escapa del dejà vue de les majas de Goya del qual parteix, tot anant més lluny en la fascinació seductora fins arribar a la vora del fetitxisme.

Si mirem el Diccionari de la Llengua Catalana ens trobem una accepció que està lluny de la realitat: PSIQ Manifestació o comportament sexual resultat d´una fixació generalment d´impresions infantils que consisteix en contemplar o manipular un obgecte o una part del cos determinats per despertar lç´apetència sexual o arribar fins i tot a l´orgasme. A qui ha escrit això li recomanem mirar dèu pel.lícules eròtiques i una regressió psicològica a diverses edats de la seva vida. Aquest autor trobarà que les seves icones eròtiques han variat durant els anys i que les tetes de monges despullades per les que es deleia en la seva infantesa han perdut tota l´atracció que li produien. Ara potser li agradaria veure, per exemple, aquella pel.lícula de monges joves i pitragudes que porten un tall a l´hàbit des del coll fins abaix i que es descabelles possessives quan els hi cau la cofia saccejades pel cos d´un donzell, sorprès, perdut en un convent. Millor ens quedem amb l´accepció de Pompeu Fabra al Diccionari General de la Llengua Catalana: m. Culte dels fetitxes.

Realment hi ha fetitxes, però el concepte s´ha vulgaritzt molt. A vegades hem regalat roba íntima. En certa ocasió podem regalar una corbata fosca que caigui fins al melic d´una dona jove amb una mica de borrissol fins la figa, ens agraden els botins amb taló, el cuir cenyit, etc... L´esbeltesa d´un cos accentuada per la roba o els complements no és fetitxisme. Un fetitxe ha estat sempre un obgecte: una ampolla de Coca Cola. o com diu Pompeu Fabra en una altra accepció: Fig.: Admiració cega per una persona. com per exxemple les insinuacions de Sharon Stone en algnes pel.lícules avans de la darrera estètica que l´ha relegada de les pantalles. Els fetitxes també es poden trobar en segons quins moviments i en segons quines icones masculines i femenines, on les modes juguen un paper important, entesos com a mercaderies.

Carlos Saura: " Así era ella "

The new erotic photography: Richard Ken. Tasschen 2006

The new erotic photography: Didier Carré. Taschen 2006.