Relat del mes de novembre.

- Mai que et demani res tu fes veure que no pots. Li diu ell.
- Què
- Per què no hem fas un petó ?
- Què ?
- Muà... muà... muà intencionats. Fiat-t´en. Res Una cosa es fer-los, tirar-los amb la mà o com faig jo beso els dits els poso a la mà i els bufo. Gràcies a tu.
- Gracies a mi ? per què ? Avui estàs d´unes raritats...
- No et pensis !
- Es que no t´entenc
- Després del petó que m´has fet amb el pintallavis...Semblava el Dràcula.
- Vaja. Tu sempre igual.
- Avans ens fèiem petons d´aquells tan recargolats que jo ja no sabia on tenia la llengua. I ara de no sé què.
- Avans no teníem tanta intimitat com ara.
Un silenci els abraçà mentre passejaven.
- Què tens aquí ?
- On ?
- A la cara. Li deixà nar un petó a la galta seguit d´altres cap al coll.
Ella satisfeta l´interrogà amb aquell " on anem ? "
- Per aquí. Exclamà ell tot fent-li una pessigada al cull
- Que ens veuràn. Replicà ella.
- La esquisogènesi... no sé si dóna plaer.
- Mira... que tu avui...
- Mira tot mirant com dius. Digué ell senyalant una placa d´un carrer.
- Carrer dels petons. Quin carreró... I aquí volies portar-me ?
- Mira, tot mirant com tu dius. Li digué senyalant al nen.
- Síii... el meu nen. El nen que no fa petons.
- On vas ! què vols que faci tan petit.
- El meu nen... El meu petites. Repetia ella somrient.
- Aquesta nit...
- Però no facis soroll que sempre el despertes.
El nen encara no fèia petons, però somreia molt, sempre que ella li dirigia paraules amainen-lo. Ella es lamentava de que amb la de petons que li feia el nen no s´atançava per besar-la i alguna llàgrima li redolava per la cara a l´espera ansiosa de que es fes més gran. Ell sabia que feia eons ella havia estat la deesa que creà els petons: l´impuls, la sensació d´expresar-ho tot i l´acte en sí del petó. Ella habia estat una gran creadora i els va crear de tal manera que cadascún dels petons fos diferent i lliure, fins i tot els dels traidors. Ara han passat eons.
Al carrer dels petons estigueren una bona estona recordant amb una erecció d´ell fins que el nen es va posar a plorar. Ella continua essent una deesa.