Si consultéssiu l´Enciclopèdia xauxenca no us podríeu fer una idea clara perquè les seves dades són un resum de fets, diguem-ne obgectius.
“ Bandarra, Serafí.- Neix a Barcelona a finals de la dècada dels setanta del segle XX. El seu nom ve d´un pseudònim de Frederic Soler ( Serafí Pitarra ) dramaturg de la segona meitat del segle XIX. De jovenet immigrà a Xauxa on s´integrà en els ambients arrauxats més avançats. Estudià filosofia xauxenca especialitzant-se en la vessant represiva de les utopies escrites. Darrerament, l´Acadèmia ha pres en consideració inclore alguns dels termes que empra com, per exemple, “ birosta “
Per tal de que m´entenguèu millor us haig de dir que no sé si vaig néixer, solament tinc records fugassos de ser conscient de mi. La primera vegada, per exemple, fou en una festa. L´anfitriona estava com volia, però havia d´atendre a tothom i, com que la vetllada s´allargava, finalment, exasperat, vaig exclamà que entrava en justa per causa de bellesa amb tot, segur de sortir-ne airós. Al cap d´uns anys vaig tornar a ser conscient de mi mentre hem lligava els cordons de les sabates després d´un polvo amb una companya de feina. Quan ella hem demanava una nova cita, vaig recitar un poema per amagar la frustració per no estar amb qui realment volia. Ella advertí que allò anava per una altra i hem digué que no es venjaria, prenent decidida el camí cap a la porta.
Quan vaig ser conscient de mi d´una manera que en podríem dir permanent fou a partir de l´estiu del 1992 i fins el 1994. Allò d´” Amics per sempre “ que es cantava arran de les Olimpiades de Barcelona va calar. Un dia coincidia en una terrassa de la Rambla de Catalunya amb dos col.legues i un bombonet. La María de C. R. no feia res més que mirar-me i aquells dos no paraven de parlar, fent-se els interessants. En adonar-me de la nit perduda i desitjant veure-la feliç que era el que volia ella li vaig preguntar si no li faria res posar-se al llit amb els tres. Ella assentí i el parell de col.legues desaparegué. La meva relació amb la meva dolça de la Manxa ( melic d´Ibèria ) continuà i se`ns ocorregueren moltes coses que no m´ha tocat cap altre remei més que portar-les a terme sol perquè desaparegué enmig d´una depresió el 1994. De llavors ençà la meva vida ha estat intermitent.
Hem vaig tornar a sentir viu en conèixer a Cerverí Broll durant la meva segona estada a la sala de psiquiatria de l´Hospital Clínic de Barcelona. Després de coincidir en molts aspectes de la vida, fins al punt d´entendre`ns telepàticament i d´enamorar-nos de la mateixa noia, va marxar a córrer món. Avans de partir hem va donar tots els materials escrits que tenia i hem va demanar que els assumís com a propis, els arreglés i els publiqués. Això i els meus ardits literaris m´han permès les batalles a ultrança que he viscut, encara que ara solament intervinc en la justa per causa de bellesa. La darrera notícia que en tinc d´ell prové d´un llogaret perdut d´Amèrica des d´on m´ha escrit. Potser algún dia us donaré a conèixer el missatge.
“ Bandarra, Serafí.- Neix a Barcelona a finals de la dècada dels setanta del segle XX. El seu nom ve d´un pseudònim de Frederic Soler ( Serafí Pitarra ) dramaturg de la segona meitat del segle XIX. De jovenet immigrà a Xauxa on s´integrà en els ambients arrauxats més avançats. Estudià filosofia xauxenca especialitzant-se en la vessant represiva de les utopies escrites. Darrerament, l´Acadèmia ha pres en consideració inclore alguns dels termes que empra com, per exemple, “ birosta “
Per tal de que m´entenguèu millor us haig de dir que no sé si vaig néixer, solament tinc records fugassos de ser conscient de mi. La primera vegada, per exemple, fou en una festa. L´anfitriona estava com volia, però havia d´atendre a tothom i, com que la vetllada s´allargava, finalment, exasperat, vaig exclamà que entrava en justa per causa de bellesa amb tot, segur de sortir-ne airós. Al cap d´uns anys vaig tornar a ser conscient de mi mentre hem lligava els cordons de les sabates després d´un polvo amb una companya de feina. Quan ella hem demanava una nova cita, vaig recitar un poema per amagar la frustració per no estar amb qui realment volia. Ella advertí que allò anava per una altra i hem digué que no es venjaria, prenent decidida el camí cap a la porta.
Quan vaig ser conscient de mi d´una manera que en podríem dir permanent fou a partir de l´estiu del 1992 i fins el 1994. Allò d´” Amics per sempre “ que es cantava arran de les Olimpiades de Barcelona va calar. Un dia coincidia en una terrassa de la Rambla de Catalunya amb dos col.legues i un bombonet. La María de C. R. no feia res més que mirar-me i aquells dos no paraven de parlar, fent-se els interessants. En adonar-me de la nit perduda i desitjant veure-la feliç que era el que volia ella li vaig preguntar si no li faria res posar-se al llit amb els tres. Ella assentí i el parell de col.legues desaparegué. La meva relació amb la meva dolça de la Manxa ( melic d´Ibèria ) continuà i se`ns ocorregueren moltes coses que no m´ha tocat cap altre remei més que portar-les a terme sol perquè desaparegué enmig d´una depresió el 1994. De llavors ençà la meva vida ha estat intermitent.
Hem vaig tornar a sentir viu en conèixer a Cerverí Broll durant la meva segona estada a la sala de psiquiatria de l´Hospital Clínic de Barcelona. Després de coincidir en molts aspectes de la vida, fins al punt d´entendre`ns telepàticament i d´enamorar-nos de la mateixa noia, va marxar a córrer món. Avans de partir hem va donar tots els materials escrits que tenia i hem va demanar que els assumís com a propis, els arreglés i els publiqués. Això i els meus ardits literaris m´han permès les batalles a ultrança que he viscut, encara que ara solament intervinc en la justa per causa de bellesa. La darrera notícia que en tinc d´ell prové d´un llogaret perdut d´Amèrica des d´on m´ha escrit. Potser algún dia us donaré a conèixer el missatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada