Qui soc ? Febrer del 2007.

En un lloc de la terra del foc.
Benvolgut Serafi:
T´enrecordes d´alguns dels mals rollos que haguerem d´aguantar el 95 ? Bé. La salud funciona. Aquí, avui, en l´ocàs, entre l´Atlàntic i el Pacífic estic ben acompanyat... una companyia que omple de joia la meva vida. No t´haig de dir gran cosa, solament que de tot. L´altre dia hem va preguntar que què volia, un cop estava d´esquenes amb el seu cony recorreguent la meva sigala. I li vaig engrapar la natja, tot ficant-li el polze a dins. Va agafar un amarxa que semblava...
A vegades recordo..recordes ? Tu i jo no podíem viure sense ella. Era l´afrodisíac més intens que mai ningú va poder tastar allà, sobretot quan ens deia que era nostra i tu t´emprenyaves.
Demà m´encimbellaré sol a les muntanyes que donen a la badia. Des d´allí es pot veure el mar quiet i sol, ple de vida. Es bonic de veure-ho i estar-se hores i hores contemplant el blau del cel i l´aigua com s´uneixen en una línia imperceptible a l´horitzó, sota l´esguard dels estels a darrera hora.
Et vull dir que aviat vindré a Barcelona per trovar les nostres cançons de sempre, aquelles que neixen de la foscor del temps. Ella hem diu que et vol conèixer i que li agradaria cantar les nostres canços al " catre ", com diu... A vegades li agafa la gelosia. Sense anar més lluny l´altre dia, estàvem tan tranquils i es va posar com una boja demanant-me que la deixés venir amb mi a Barcelona. No sé què fer. Pot passar qualsevol cosa.
Estimat Serafí, sempre havíem format un equip indestructible, malgrat el poder. espero saber de tu ben aviat, avans de que marxi d´aquí i trobar-nos de bellnou per tornar al nostre refugi del Pirineu i passar les vetllades que passàvem davant del foc, amb els troncs de faig enmig de la verneda i les espeses catifes de verdura, com dèia el nostre amic Anselm Clavé.
Cerverí Broll.
Terra del Foc, tardor del 2006.

P.D.: Què saps de la Maria de C.R. ? Surts amb algú ara ?