El metro anava plè de gom a gom i l´aire acondicionat en aquell vagó no funcionava. La incomoditat es veia en els esguards un xic enguniosats dels viatgers que com jo desitjaven que la seva estació arribés aviat. En una de les parades una dona es va alçar del seu seient i vaig poder seure. En aquell compartiment també seien un grup de noies que per la forma de parlar semblaven mussulmanes.
- Quin mocador més bonic. Li vaig dir a la que anava al meu davant.
Semblava com si els colors virolats i llampants vologuessin escapar al mocador típic esdevenint un element alegre i divertit d´adorn.
Ella va baixar l´esguard pudorosament i no hem va dir res. Les seves companyes hem miraven estranyades, tot lluint un pentinar normal recollit amb una cueta al darrera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada