Relat del mes de maig. ( Cont.: III )

La passarel.la cruixia a cadascuna de les passes que donaven. Després el capità la retirà pujant-la fins la coberta tot girant la politxa de la corda.
- És molt maco aquest baixell.
- Més o menys com tots. Digué el capità aburrit.
- Fa fred. No ?
Més tard amb aquell " Jo sono la Sara e sono Sarda " el deixà desconcertat i sobretot quan ella començà a despullar-se.
- Jo sono una esclava. Digué mentre es baixava la faldilla tot mirant-lo fit a fit.
El borrissol que del melic li descendia fins al pubis l´exità i esmaperdut no sabia com reaccionar davant la seva gosadia.
- Jo sono una alcoholica. Tornà a exclamar la Nicole.
El capità exitat li digué que no comprenia com una persona podia ser alcohòlica, que no comprenia com l´ansietat podia conduir a un trago darrera d´un altra. Llavors la Nicole adquirí aquella expresió greu d´un desig contingut impossible de saciar. I s´atançà al capità amb un preg als llavis assedegats i ressecs.
Et puc estimar iresistiblement. Exclamà amb aquell italià que el corprengueren.
- Per què ?
- Tu m´has portat el testimoni d´ell en aquesta nit d´aquesta ciutat adormida en el somni.
Ella s´anava atançant cada cop més a ell fins abraçar-lo i besar-lo perdent la llengua entre els seus llavis.
- Please... my sir... Exclamà tot separant-se d´ell i mirant-lo.
- Jo no soc el senyor de ningú. Afirmà el capità.
- Please... Tornà a exclamar la Nicole impotent mentre li regalimaven les llàgrimes. L´he estat esperant dos anys i... Afegí.
El capìtà s´aixecà, però ella l´empenyé contra el camastre i abalançant-se amb les dents féu un sec a la roba i després l´esquinzà de cop tot lliberant-li la birosta. Després s´inclinà damunt d´ell descordant amb una estrabada la camisa tot fent saltar la botonada i començà a recórrer el seu pit amb força.
- Please...
El capità aprisionà la seva cintura cobejosament tot descedint les mans cap a les natxes i les cuixes per resseguir-les fins la figa calenta i xopa de la Nicole que s´exitava cada cop més amb més força. Després, refregant-li l´esquena la inclinà cap a ell i ella li engrapà la birosta per tal d´encertar la penetració que desitjava.
- Jo non sono una esclava. Exclamà amb ira la Nicole que resseguia el sigalot del capità amb el cony xop.
- Please...
Exclamava amb els ulls tancats mentre sentia que el seu cau rogent es dilatava encavint la polla, tot resseguint el pit i els costats coberts per la samarreta. I, intentant trascendir la roba, se la pujà per engrapar amb més força la pell empesa pel desig que s´obria pas a cada saccejada del seu cos.
- Please... my sir...
- No ! Exclamà ell amb un cop sec contra la seva figa que el feren escórrer-se.
Ella en notar l´escalfor en el seu endins s´accelerà donant-li gust i s´abandonà al gust del seu cau que s´escampava com el foc per tot el seu cos. El bleixar i l´esbufegar donaren pas a la pau del goig. I s´adormiren.
A lendemà, les maniobres de descàrrega de la safra interromperen els seus somnis. Tot semblava nomal. Les veus de la marineria que exclamaven les consignes de les operacions d´anclatge dels farcells a les cordes acabaren de despertar-los.
- Ens veuràn. Digué ella.
- Tantseval.
Pujaren a coberta i el grumet que estava assegut contemplant les operacions s´alçà la bisera de la gorra desconcertat.
- Vols venir a menjar alguna cosa amb nosaltres a terra ? Li digué el capità.
El grumet tímid negà amb el cap bocabadat.
Un cop a terra tot semblava diferent. Deambularen pels carrers sense cap mena de rumb. Ara tot estava animat. La gent anava amunt i avall per aquells carrers cansas de la solitud i els silencis de tothom.
- Tu no ets una esclava. Li digué el capità.
- La meva família hem va entregar a canvi d´una dot milionària a un noble francès exiliat a Sardenya durant la revolució a París. Tu tampoc ets un senyor.
- Vaig desertar de l´exèrcit republicà en ocupar Girona contra Carles IV. Llavors hem vaig refugiar amb uns masovers com diuen, però també vaig haver de fugir... fins a Barcelona, i des d´allí cap a una illa d´Amèrica.
- Què va ser d´ell ? Va interrompre la Nicole.
- De quí ? Preguntà. A ! Sí. Exclamà.
Ella assentí entristida.
- Vaig respectar el seu desig i t´he fet arribar la carta que hem donà. de fet venia amb nosaltres cap aquí.
- Ja ! Digué la Nicole amb una expresió greu.
- Demà deixem aquest port.
Llavors la Nicole s´aturà mentre el capità seguia caminant. En adonar-se es girà i ella alçà la mà acomiadant-se.