En un altre temps, mirava a través de la finestra el cel estrel.lat. Els auxiliars li havien fet apagar el llum de l´habitació. I pensava com podia ser que hagués gent que pensés que estigéssim sols en aquest univers. I després els altres universos. No podia veure les constel.lacions, els estels estaven molt dispersos. " Com pot ser que encara hi hagi gent que pensi que estem sols "
- Tu també ronques ! Li diu emprenyat el company de l´habitació.
" Estan com un llum " es repeteix. " Amb aquestes distàncies i aquest espai tan ampli..."
- Doncs jo no hem sento. Li respòn.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada